divendres, 29 de novembre del 2013

PARA NORA


Quan el sol, generós,
esvaeix la foscor de la nit
i la remor harmoniosa del teu palpitar
t'incorpora al col·lectiu brogit animat.



Quan l'alegria a casa irromp
i arribes al món
un dia feliç de tardor,
quan ja ets un nom 
i alè i tebiesa i plor,
et rebem, com la llum a la flor.

La mare, embadalida,
et presenta en societat
i la xarxa informàtica t'aclama
com els núvols a la mar brava.

Sigues, Nora, benvinguda
a aquesta terra singular
poblada per uns éssers
que t'estimen de veritat.

                               Isabel Barriel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada