PARA NORA

Quan el sol, generós,
esvaeix la foscor de la nit

i la remor harmoniosa del teu palpitar
t'incorpora al col·lectiu brogit animat.

Quan l'alegria a casa irromp

i arribes al món

un dia feliç de tardor,

quan ja ets un nom 

i alè i tebiesa i plor,

et rebem, com la llum a la flor.

La mare, embadalida,

et presenta en societat

i la xarxa informàtica t'aclama

com els núvols a la mar brava.

Sigues, Nora, benvinguda

a aquesta terra singular

poblada per uns éssers

que t'estimen de veritat.

                               Isabel Barriel